Aquest passat Nadal vaig anar a veure la pel·lícula "Rudo y Cursi".
El Rudo (Diego Luna) i el Cursi (Gael García) són dos germans que juguen al futbol de posem-hi tercera regional i treballen collint platans en un poblet del Mèxic profund.
Aquests germans d'un dia per l'altre passaran a ser futbolistes professionals a la ciutat de Mèxic on hi viuran aventures i desventures.
Aventures perquè ambdós ténen la virtud de jugar bé al futbol. I desventures perquè també ténen defectes. Per una banda al Rudo li agrada molt apostar en el joc però n'és un negat i per l'altra el Cursi vol ser cantant però digue'm que no afina massa.
I fins aquí us explico perquè és fins on volia arribar, el Cursi vol ser cantant.
Resulta que hi ha una cançó a la pel·lícula que després d'un mes d'haver-la escoltat no me la puc treure del cap, a més no paro de cantar-la i no només a la dutxa. Començo a estar preocupat.
Es tracta de la versió norteña de tot un clàssic del pop. Aquí en teniu la versió "cantada" pel Cursi (aneu amb comte no se us enganxi com a mi).
Per si de cas no l'heu reconeguda aquí us va l'original.
Quan vaig sentir la versió "cursi" em sonava però no hi havia manera que em sortís el títol de l'original fins que al final de la peli durant els crèdits en vaig sentir una altra versió, aquest cop en anglès. Llavors hi vaig caure, era efectivament l'"I want you to love me" dels Cheap Trick.
Què, us ha agradat el "Quiero que me quieras"? Tot i que potser a rel de la cançò no us engresqueu a veure la pel·lícula jo us la recomano 100%, de debó que em va encantar.
Escrita i dirigida per Carlos Cuarón, el mateix que escrigué "Y tu mamà también", la peli és una comedia àcida tirant a amarga que reflexiona sobre els tombs atzarosos que fa la vida. Com hi diu al póster promocional "la vida és un volado"*.
*a Mèxic "un volado" és l'expressió que fa referència a jugár-se-la a cara o creu.
Home, Sr. Anònim de l'aixeta de piu! Estic tan desconnectat de la blogosfera que hasta ahora he descobert el teu blog. Gràcies per l'enllaç pòstum a Cartes de Mèxic.
ResponEliminaEl vídeo és inefable. No sé tan sols si el salva el seu to paròdic. En tot cas, els de veritat són pitjors. Em penso que l'aniré a veure, Rudo i cursi....
Salut, aixetaire!
Geococcyx, quin honor :-)
ResponEliminaBen trobat i de res per l'enllaç pòstum.
El vídeo és inefable sens dubte però crec que faràs bé d'anar a veure la peli.
Salut.
Jajaja!!! hay es que esa rola de Gael es de lo más kitsch, pero lo hace tan gracioso, que lo acaba uno por aceptar..
ResponEliminaNo he tenido chance de ver la peli, pero debe estar diver..
Saludos!!!
Isaura, seguro la estrenan pronto por la "terra ferma" y la puedes ver.
ResponEliminaAixetaire,
ResponEliminaTinc moltees ganes que arribi per aquí. "Y tu mamá también és una gran, gran pel·li. N'espero molt, d'aquesta.
Berenguer,
ResponEliminaA mi "Y tu mamá también" em va encantar.
Espero que "Rudo y Cursi" també t'agradi, et dic però que té un to diferent.
Salut.
Aixetaire, Indiano i demés il·lustres seguidors: vaig veure la pel·lícula ahir en un Cinépolis, i és fantàstica! El Mèxic que descriu és delirant, però real com la vida mateixa; un Diego Luna gairebé desconegut broda el paper de Rudo (¡qué bruto!) en els dos sentits) i el Gael també. Comença molt còmica però es va embolicant i Déu n'hi do. No hi falten les "vendes multinivell", ni l'argentí fent la viu-viu entre mexicans, ni institucions nacionals com la liquadora, la camioneta o els narcos. Ja em direu quina conclusió traieu al final del film, a l'escena de la platja...
ResponEliminaGeococcyx, m'alegro que t'hagi agradat.
ResponEliminaLa conclusió, prou amarga.
Potser hauriem d'obrir un grup de debat :-)
Salut